Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 3.351
|
11.
Participi d'alguns verbs acabats en '-oldre': 'absolgut' o 'absolt'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els verbs de la segona conjugació absoldre, coldre, dissoldre, exsoldre, moldre, resoldre i toldre (i derivats) fan el participi afegint la terminació -t a l'arrel acabada en l. Per exemple:
absolt (i no absolgut)
dissolt (i no dissolgut)
molt (i no molgut)
resolt (i no resolgut)
[...]
|
|
12.
Elisió de vocals en contacte en seqüències de mots: contacte entre vocal tònica i àtona / Pronunciació de vocals en contacte: una hora o un(a) hora?
Font
Fitxes de l'Optimot
], onze anys [á] .
En els parlars que tenen vocal neutra, la vocal neutra se sol pronunciar, però també es pot elidir, sobretot si l'accent és secundari i en expressions d'ús habitual. Per exemple:
la música alta (de l'habitació): vocal neutra + [à] o bé [à]
hi posa èmfasi (desmesurat): vocal neutra [...]
|
|
13.
Formació de mots: el truncament en noms comuns i adjectius / profe o professor?
Font
Fitxes de l'Optimot
notar que l'ús d'aquests mots és restringit i que només s'utilitzen en registres informals i col·loquials. En un registre formal cal mantenir les formes senceres.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (6.5.3.1) [...]
|
|
14.
plural de mots femenins acabats en -a
Font
Fitxes de l'Optimot
El plural de mots femenins acabats en -a es forma amb la terminació -es. Per exemple, de casa, rosa i dona fem cases, roses i dones.
De vegades, aquesta terminació de plural obliga a canviar algunes consonants anteriors per mantenir el mateix so. Aquests canvis són els següents:
- Els mots [...]
|
|
15.
Mots acabats en '-enni': 'bienni', 'trienni', etc.
Font
Fitxes de l'Optimot
A partir del sufix -enni, que vol dir 'any', es poden formar mots que designen períodes de temps, com ara bienni ('dos anys'), trienni ('tres anys'), decenni ('deu anys'), quarantenni ('quaranta anys'), cinquantenni ('cinquanta anys'), centenni ('cent anys'), mil·lenni ('mil anys'), etc.
Cal [...]
|
|
16.
Pronúncia dels mots jo, ja
Font
Fitxes de l'Optimot
En alguns parlars, el so inicial dels mots jo i ja es pronuncia com a i (iode) i no com a j (jove). La pronúncia com a i és la més general en la zona sud del nord-occidental i del central, en valencià i en eivissenc, i la pronúncia com a j, en la resta de l'àmbit lingüístic. Totes dues pronúncies [...]
|
|
17.
Formació de mots: el truncament en compostos cultes / fisioterapeuta o físio?, biblioteca o bíblio?
Font
Fitxes de l'Optimot
'aquests mots és restringit i que només s'utilitzen en registres informals. En un registre formal cal mantenir les formes senceres.
Font: Gramàtica de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (6.5.3.1c)
[...]
|
|
18.
Com es diu acudir en, impugnar en, recurrir en en català? / acudir en, impugnar en, recórrer en
Font
Fitxes de l'Optimot
Àrea temàtica
Dret
acudir en impugnar en recórrer en
En llenguatge jurídic, l'expressió acudir en, i també les expressions sinònimes impugnar en i recórrer en, van seguides sempre del tipus de recurs. Per exemple, acudir en queixa, que significa 'impugnar una resolució judicial mitjançant la interposició d'un recurs [...]
|
|
19.
Pronúncia dels mots altre, nosaltres, vosaltres / Emmudiment de la ela a l'interior de mot
Font
Fitxes de l'Optimot
En alguns parlars, espontàniament, s'emmudeix la l de l'indefinit altre (altra, altres) i dels pronoms nosaltres i vosaltres:
altre (pronunciat sense ela: atre)
nosaltres (pronunciat sense ela: nosatres)
vosaltres (pronunciat sense ela: vosatres)
Aquest emmudiment s'evita en els registres [...]
|
|
20.
Mots acabats en -x o -xt / Plural de noms i adjectius acabats en -x o -xt
Font
Fitxes de l'Optimot
Alguns noms i adjectius masculins que acaben en síl·laba tònica o forta i en -x o -xt s'usen a vegades, erròniament, amb una -e final: els noms texte, annexe, reflexe, contexte, fluxe, prefixe o pretexte, i els adjectius fixe, complexe, mixte, perplexe, heterodoxe o ortodoxe. Cal substituir [...]
|
